El Primer de Maig més enllà de les lluites espontànies

Català:

El Primer de Maig més enllà de les lluites espontànies

La celebració d’aquest 1 de maig no es presenta gaire diferent a les anteriors: en mig de la crisi del sistema capitalista internacional, el proletariat segueix esforçant-se per sobreviure. A la vegada, és utilitzat com a carn de canó per les diferents fraccions del bloc dominant en lluites que decidiran una correlació de forces en què les masses treballadores seguiran sent explotades i sense cap veu en la societat civil burgesa, valgui la redundància. Ja sigui a remolc dels moviments reformistes dirigits per l’aristocràcia obrera que pretenen conciliar els interessos del proletariat i la burgesia (difonent la falsa il·lusió de que l’Estat espanyol, que és una dictadura del capital, podria satisfer les necessitats del proletariat amb drets socials, salaris dignes i més democràcia), o sigui instrumentalitzat per la mitjana i petita burgesia nacionalista catalana per a la realització dels seus objectius xovinistes, el proletariat continua sense tenir independència política (sense oblidar, d’altra banda, que és el nacionalisme de la nació opressora el més perillós dels dos i el que ha negat el dret a l’autodeterminació de Catalunya).

En altres paraules, no disposa d’aquells instruments que li permetin moure’s en la lluita de classes en funció dels seus propis interessos històrics, que no poden ser més que revolucionaris. D’aquesta manera, per superar el sistema capitalista, no és suficient la declaració d’intencions de que així es vol fer, sinó que és necessari articular un moviment revolucionari, armat i de masses, que, des d’òrgans de poder proletari que ja constituiran efectivament un embrió de l’Estat-Comuna, garanteixi l’aplicació de mesures encaminades a la desaparició de la societat de classes i de totes les opressions existents. Aquest organisme no és altra cosa que el Partit Comunista, no entès –com fa el revisionisme “ortodox” d’arrel estaliniana- com un simple i ortopèdic destacament d’avantguarda, sinó, seguint la fórmula leninista, com a “fusió entre el marxisme i el moviment obrer”; és a dir, com a moviment revolucionari. La reconstitució d’aquest, doncs, és condició indispensable per enfrontar el capitalisme.

I és que, el revisionisme, tant a l’Estat espanyol com a nivell internacional, lluny de treballar cap la construcció d’un moviment de tals característiques i generat des de la consciència per a sí, revolucionària, contribueix a mantenir al proletariat paralitzat dins dels límits de la consciència en sí, espontània i per tant burgesa, que és aquella que s’origina en els límits de les lluites de resistència-sindicals al voltant de reivindicacions parcials. En aquest sentit, doncs, els moviments espontanis, en tant que els seus objectius mai van més enllà del manteniment o millora de determinada condició material del sistema capitalista (per exemple, la demanda de salaris més alts o la lluita contra la privatització de l’educació) només poden generar consciència espontània. Per aquest motiu, el moviment revolucionari s’ha de constituir fora dels estrets fronts de resistència; principi que, a part de ser ben evident, ha estat demostrat per dècades d’experiència del proletariat. Al contrari que la concepció espontaneista, el marxisme sosté que la consciència revolucionària només pot ser transmesa a les masses per la pròpia experiència d’aquestes en la gestió dels òrgans de poder proletari generats per l’avantguarda, que les convencerà, de manera directa, que la dictadura proletària, al contrari que la del capital, sí que pot satisfer els seus interessos revolucionaris. Així, una vegada estigui reconstituït el Partit Comunista, serà amb la progressiva creació de Nou Poder, en el que el proletariat pugui anar-se incorporant i exercint la seva pròpia dictadura, com podrà educar-se a sí mateix en la direcció estatal, a la vegada que va eliminant, en un procés de Guerra Popular, l’Estat burgès. El revisionisme hauria d’aplicar-se a sí mateix el recordatori de que la pràctica és el criteri de la veritat i veure que les revolucions proletàries s’han realitzat d’aquesta forma i no des de l’acumulació de forces al voltant de propòsits assimilables pel sistema capitalista, pràctica amb masses anys de fracàs per seguir sent creïble.

No obstant, que el moviment comunista de l’Estat espanyol estigui hegemonitzat per aquest revisionisme en la seva versió espontaneista-economicista no és pas casual, sinó que és consubstancial als paradigmes i concepcions dominants durant el Cicle d’Octubre (1917-1989), causants del debilitament del marxisme i del seu final, marcat per la derrota temporal del comunisme i la pèrdua de l’horitzó polític de la revolució. Recuperar aquesta posició implica, actualment, superar les limitacions ideològiques i elevar la teoria revolucionària per tal de situar-la en un punt més alt que ens permeti encarar amb èxit les problemàtiques que la revolució presenta i que el marxisme que heretem ha demostrat no poder solucionar. Donat que el desenvolupament de la teoria només és possible mitjançant la sintetització de la pràctica, aquesta tasca s’ha de dur a terme estudiant i analitzant el ric bagatge rebut de l’experiència del proletariat en la lluita de classes, en el que constitueix el Balanç del Cicle d’Octubre. A més, aquesta activitat ha d’anar acompanyada  d’un procés en què el marxisme vagi guanyant l’hegemonia dins l’avantguarda teòrica de la classe obrera, prenent la forma de lluita de dues línies. La realització d’aquesta condició, que no és més que la reconstitució ideològica del comunisme, serà el primer esglaó i la base necessària sobre la que s’aixecarà la reconstitució política, és a dir, el Partit Comunista.

Per a la reconstitució ideològico-política del comunisme

Cap a la Guerra Popular

Visca el Primer de Maig!

Balanç i Revolució

Maig 2015


Castellano:

El Primero de Mayo más allá de las luchas espontáneas

La celebración de este 1 de Mayo no se presenta muy diferente a las anteriores: en medio de la crisis del sistema capitalista internacional, el proletariado sigue esforzándose por sobrevivir. A la vez, es utilizado como carne de cañón por las diferentes fracciones del bloque dominante en luchas que decidirán una correlación de fuerzas en el que las masas trabajadoras seguirán siendo explotadas y sin voz en la sociedad civil burguesa, valga la redundancia. Ya sea a remolque de los movimientos reformistas dirigidos por la aristocracia obrera que pretenden conciliar los intereses del proletariado y la burguesía (difundiendo la falsa ilusión de que el Estado español, que es una dictadura del capital, podría satisfacer las necesidades del proletariado con derechos sociales, salarios dignos y más democracia), o sea instrumentalizado por la mediana y pequeña burguesía nacionalista catalana para la realización de sus objetivos chovinistas, el proletariado sigue sin tener independencia política (sin olvidar, por otra parte, que es el nacionalismo de la nación opresora el más peligroso de los dos y lo que ha negado el derecho a la autodeterminación de Cataluña).

En otras palabras, no dispone de aquellos instrumentos que le permitan moverse en la lucha de clases en función de sus propios intereses históricos, que no pueden ser más que revolucionarios. De este modo, para superar el sistema capitalista, no es suficiente la declaración de intenciones de que así se quiere hacer, sino que es necesario articular un movimiento revolucionario, armado y de masas, que, desde órganos de poder proletario que ya constituirán efectivamente un embrión del Estado-Comuna, garantice la aplicación de medidas dirigidas a la desaparición de la sociedad de clases y de todas las opresiones existentes. Este organismo no es otra cosa que el Partido Comunista, no entendido -como hace el revisionismo “ortodoxo” de raíz estaliniana- como un simple y ortopédico destacamento de vanguardia, sino, siguiendo la fórmula leninista, como “fusión entre el marxismo y el movimiento obrero“; es decir, como movimiento revolucionario. La reconstitución de este, pues, es condición indispensable para enfrentarnos al capitalismo.

Y es que, el revisionismo, tanto en España como a nivel internacional, lejos de trabajar hacia la construcción de un movimiento de tales características y generado desde la conciencia para sí, revolucionaria, contribuye a mantener al proletariado paralizado dentro los límites de la conciencia en sí, espontánea y por tanto burguesa, que es aquella que se origina en los límites de las luchas de resistencia-sindicales alrededor de reivindicaciones parciales. En este sentido, pues, los movimientos espontáneos, en tanto que sus objetivos nunca van más allá del mantenimiento o mejora de determinada condición material del sistema capitalista (por ejemplo, la demanda de salarios más altos o la lucha contra la privatización de la educación) sólo pueden generar conciencia espontánea. Por este motivo, el movimiento revolucionario debe constituirse fuera de los estrechos frentes de resistencia; principio que, aparte de ser muy evidente, ha sido demostrado por décadas de experiencia del proletariado. Al contrario que la concepción espontaneísta, el marxismo sostiene que la conciencia revolucionaria sólo puede ser transmitida a las masas por la propia experiencia de éstas en la gestión de los órganos de poder proletario generados por la vanguardia, que las convencerá, de manera directa, que la dictadura proletaria, al contrario que la del capital, sí puede satisfacer sus intereses revolucionarios. Así, una vez esté reconstituido el Partido Comunista, será con la progresiva creación de Nuevo Poder, en el que el proletariado pueda irse incorporando y ejerciendo su propia dictadura, como podrá educarse a sí mismo en la dirección estatal, a la vez que va eliminando, en un proceso de Guerra Popular, el Estado burgués. El revisionismo debería aplicarse a sí mismo el recordatorio de que la práctica es el criterio de la verdad y ver que las revoluciones proletarias han sido realizadas de esta forma y no desde la acumulación de fuerzas en torno a propósitos asimilables por el sistema capitalista, práctica con demasiados años de fracaso para seguir siendo creíble.

No obstante, que el movimiento comunista de España esté hegemonizado por este revisionismo en su versión espontaneísta-economicista no es casual, sino que es consustancial a los paradigmas y concepciones dominantes durante el Ciclo de Octubre (1917-1989), causantes del debilitamiento del marxismo y de su final, marcado por la derrota temporal del comunismo y la pérdida del horizonte político de la revolución. Recuperar esta posición implica, actualmente, superar las limitaciones ideológicas y elevar la teoría revolucionaria para situarla en un punto más alto que nos permita afrontar con éxito las problemáticas que la revolución presenta y que el marxismo que heredamos ha demostrado no poder solucionar. Dado que el desarrollo de la teoría sólo es posible mediante la sintetización de la práctica, esta tarea debe llevarse a cabo estudiando y analizando el rico bagaje recibido de la experiencia del proletariado en la lucha de clases, en lo que constituye el Balance del Ciclo de Octubre. Además, esta actividad debe ir acompañada de un proceso en el que el marxismo vaya ganando la hegemonía dentro de la vanguardia teórica de la clase obrera, tomando la forma de lucha de dos líneas. La realización de esta condición, que no es más que la reconstitución ideológica del comunismo, será el primer escalón y la base necesaria sobre la que se levantará la reconstitución política, es decir, el Partido Comunista.

Para la reconstitución ideológico-política del comunismo

Hacia la Guerra Popular

¡Viva el Primero de Mayo!

Balanç i Revolució

Mayo 2015

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s